L'Escala es fa ressò de la crueltat franquista amb les dones i els centres del Patronato de Protección a la Mujer. Unes institucions per a menors per reeducar les dones, que no encaixaven amb el model femení que volia el règim. Un fet silenciat durant anys que ara s'està visibilitzant amb l'objectiu que s'inclogui en la llei de memòria democràtica.
L'Escala ha acollit la jornada "El llegat invisible del Patronato de Protección a la Mujer", un acte organitzat des del col·lectiu Fem Sororitat per visibilitzar la crueltat del franquisme amb les dones. Un acte dividit en dues parts, on primer es va projectar el documental 'Els Buits' dirigit per Sofia Esteve, Isa Luengo i Marina Freixa. I després es va obrir un debat a càrrec de Maria Forns testimoni dels fets, Antònia Paradell qui fa recerca del tema a comarques gironines i la presidenta de Fem Sororita a l'Escala, Anna Almazan. On va quedar clar, que el Patronato de Protección a la Mujer no va acabar amb el franquisme, sinó que va sobreviure fins a l'any 1985.
I que actualment és un tema desconegut per a la majoria de la població.
Maria Forns va ingressar amb 16 anys a un d'aquests centres, primer a Barcelona i uns mesos més tard a Sant Just. La seva conducta no encaixava amb el model de feminitat que volia el règim franquista i, per tant, s'havien de reconduir. Els motius per ingressar podien ser conflictes familiars, faltes de conducta, ser filles de mares solteres, indisciplina i fins i tot la frivolitat. Les noies que consideraven més rebels podien acabar ingressades en centres psiquiàtrics.
Ara volen que el seu testimoni serveixi per eliminar la por que moltes dones encara arrosseguen, motiu pel qual moltes continuen callades. Un fet que complica molt la recerca de testimonis reals per visibilitzar la realitat. Antònia Paradell, actualment està cercant tota mena d'informació relacionada amb les víctimes del Patronato, però està costant molt trobar els arxius a comarques gironines.
L'objectiu de la Maria i de la resta de testimonis és aconseguir que se les inclogui en la llei de memòria democràtica que s'està tramitant. Voldrien que les congregacions admetin que van vulnerar els drets de les joves i que les empreses es van beneficiar del seu treball. Per això han obert la web www.contraloblit.com, un espai digital per saber més d'aquests centres i també per contactar amb altres testimonis.