La segona Jornada de la Sardina conclou amb llums i ombres vers a la pesca d'aquest peix blau. Pescadors i científics lloen la qualitat de la sardina de La Costa Brava, mentre les captures es recuperen lleugerament. La talla petita del peix, la problemàtica amb les tonyines i la crisi del sector planen sobre la taula rodona.
La segona cimera sobre la sardina celebrada a l'Escala va aconseguir aplegar científics, pescadors, gestors i polítics a la mateixa taula, per tal d'analitzar i debatre el futur biològic i de la pesca d'aquest peix blau.
Després de les presentacions científiques, l'exposició d'en Josep Lluís Sureda, patró Major de la Confraria de l'Escala i la taula rodona posterior van tancar l'anàlisi d'una realitat amb moltes llums i ombres. En aquesta discussió final hi eren presents els científics, però també la confraria de Palamós i l'Escala i el director general de política marítima i pesca sostenible, Antoni Espanya.
El missatge final aprovat per tothom era que s'ha de valorar la sardina de la Costa Brava, com una espècie molt saludable gastronòmicament, però amb una salut fràgil i que depèn de múltiples factors.
L'altre punt de concòrdia fou la gran utilitat de la unió entre el treball dels científics i el sector pesquer. Sense les dades de les jornades de pesca que els ofereixen els pescadors, cap d'aquests estudis podria sortir a la llum. Ara bé, sense els estudis científics tampoc hi hauria plans de gestió pesquera, que s'han demostrat molt eficients fins ara.
Uns treballs científics que també se centren a buscar espècies alternatives per poder parar el cop a la població de sardina del Mediterrani. En aquest cas l'alatxa s'alça com a espècie cabdal, justament ara a la tardor quan arriba la seva millor època de pesca.
La problemàtica vers la sardina és només una de les arestes d'un sector de la pesca que no passa per un camí molt planer.
En aquest sentit, la taula rodona va treure a la llum alguna d'aquestes punxes, per exemple la gestió de la població de tonyina vermella.
Una població de sardina tocada i de mida petita, el canvi climàtic, un mercat al dictat dels grans compradors i un sector amb poc relleu generacional no ha de ser un pou on caure, sinó un incentiu per la recuperació del sector. Investigadors, pescadors i gestors han de treballar conjuntament per garantir el futur del peix blau a la Mediterrània.