Aquest és Joan Ximénez "El Petitet", que aquest cap de setmana ha mort a Barcelona a l'edat de 62 anys. Amb aquestes paraules, enregistrades en la xerrada-concert del 22 de juny passat a l'Alfolí de la Sal s'acomiadava dels escenaris, tot convidant a un homenatge al qual no hi haurà arribat. Estava programat justament per a la setmana vinent. Entre els convidats hi havia diversos amics que havai fet a l'Escala, població amb la qual havia tingut una estrena relació.

La seva darrera visita a l'Escala s'havia fet coincidir amb l'exposició fotogràfica "Romís", de Jacques Léonard, dedicada a la dona gitana. En ella, El Petitet va fer gala del seu sentit de l'humor i de la seva manera d'entendre la música i la vida en general. Va estar acompanyat de dos músics històrics de la rumba catalana com el lleidatà Toni Pallejà i el barceloní Jaume Llumitus.

El Petitet ha mort afectat d'una miastèmia greu, una malaltia neuromuscular autoimmunitària i crònica que provoca un debilitament progressiu dels músculs esquelètics del cos. El nom de "miastèmia gravis" prové del llatí i el grec, i significa, literalment "debilitat muscular greu".

Nacut a Barcelona el 1962, era fill d'un dels primers "palmeros" que van acompanyar Peret. Havia acompanyat com a percussionista grans noms de la rumba com el Gato Pérez o Los Amaya. El 2017, complint una promesa a la seva mare, va aconseguir dur una música popular com rumba al temple de la música culta com és el Liceu, acompanyat de l'Orquestra Simfònica de Rumba del Raval. Una autèntica peripècia, recollida a la pel·lícula documental "Petitet" de Carles Bosch, guanyadora del premi Gaudí al millor documental.

Amb aquella simfònica, va ser programat al Festival Portalblau de l'Escala, l'estiu del 2018, a la Mar d'en Manassa.

El Petitet no haurà viscut prou per arribar a l'homenatge que la ciutat de Barcelona li havia preparat per al 21 vinent. Queda per veure si es mantindrà com un homenatge pòstum. En tot cas, des de l'Escala, sempre quedarà el record d'un concert històric, el del 22 de juny passat, que s'acabava amb la tornada de la Gitana Hechicera, que el gran Peret va fer ressonar a l'estadi olímpic en la cerimònia de clausura de Barcelona'92, aquí adaptada a lloar la figura del Petitet.