Els jardins han copsat els textos literaris de centenars d'escriptors, en són un exemple les obres de Caterina Albert i dels seus contemporanis. De fet, tal és la seva importància que la Càtedra Víctor Català de la Universitat de Girona ha realitzat aquest dissabte una jornada d'estudi sobre els jardins literaris i patrimonials de l'autora escalenca. La programació, que s'ha teixit a través d'una taula rodona, dues conferències i una lectura de textos, ha evidenciat la necessitat de catalogar aquests espais com a elements patrimonials, a causa de la seva rellevància històrica. En aquest sentit, s'ha fet una crida a preservar-los o en cas contrari, a documentar-los.

La jornada d'estudi ha arrencat amb una conferència sobre la presència dels jardins en la literatura del segle XX, a càrrec de l'escriptor i periodista Vicenç Villatoro. Una trobada que ha aprofundit en un article del terrassenc per a la Revista de Catalunya, en el qual es presenten aquests espais, deslliurats de la seva funció de paisatge, i on esdevenen subjectes dels esdeveniments. En aquest sentit, s'ha introduït el concepte de jardins desolats, referent als indrets idíl·lics de la infància, que es tornen llocs de tristesa, quan es revisiten de grans.

«Jardins literaris i patrimonials de Víctor Català» també ha comptat amb les veus d'Irene Muñoz, Carla Riera, Jaume Coll i Emily McBride, així com dels investigadors Joaquim M. Puigvert, Rosa M. Gil, i del catedràtic en història de l'art, Eduard Carbonell. En canvi, la lectura dels textos ha anat a càrrec d'Anna Casas. La jornada ha transcorregut a l'Alfolí de la Sal i al Clos del Pastor, un indret que abans de finalitzar l'any, segons s'ha expressat a la jornada, obrirà les portes de l'espai museístic dedicat a la vida i obra de Caterina Albert.