Joan Ximénez, més conegut com El Petitet, va encendre els ànims del públic amb una autèntica reivindicació del món gitano i de la rumba catalana, ritme nascut entre els gitanos barcelonins. Amb una veu molt perjudicada per la miastèmia que pateix, va reivindicar l'autenticitat d'aquest ritme, amb la companyia dels músics gitanos Toni Pallejà, de Lleida, i el barceloní Jaume Llumitus.

En Joan Ximénez Valentí, més conegut com El Petitet, sobrenom enginyat pel fet que és molt gros, és tota una autoritat en el món de la rumba catalana, que ha viscut des de dins tota la seva vida. És fill de Ramon Ximénez "El Huesos", un dels primers palmeros de Peret. La proposta de la xerrada sobre la història de la rumba, la va fer el petitet ja fa més d'any i mig. Finalment el Museu de l'Escala la va programar coincidint amb l'obertura de l'expsoició de fotos de Jacques Léonard "Romís", dedicada a la dona gitana.

La miastèmia que pateix El Petitet tingui dificultats per a expresar-se normalment. El de divendres va ser com un comiat dels escenaris, a l'espera de l'homenatge programat a Barcelona el mes d'octubre vinent.

La xerrada va ser marcada pel bon humor i la festa encomanadissa de la rumba catalana. Els companys del Petitet van interpretar, entre d'altres, clàssics com "Una lágrima cayó en la arena", el "gitano señor" o el "A mi me llaman el guapo". Per acabar d'arrodonir la vetllada, no hi podia faltar la "gitana hechicera", amb tot l'auditori dempeus corejant la tornada.