A finals del segle XIX i inicis del segle XX, els enginyers forestals van aconseguir estabilitzar un gran sistema de sorres mòbils entre Sant Pere Pescador i Torroella de Montgrí. Els resultats d'aquells treballs de restauració forestal han perdurat fins avui, generant un ecosistema tant únic com fràgil. La duna, la rere duna i les pinedes litorals conformen un hàbitat d'especial interès ecològic i estrictament protegit per la llei d'ordenació del litoral local, estatal i europea. 

Les pluges dels darrers mesos han fet esclatar la floració de les espècies de la duna litoral, entre les que podem trobar la corretjola marina, el lliri de mar, el fonoll marí, el borró,  el rave marí, el panical marí, el melgó o la margarida de mar. Totes aquestes espècies estan adaptades a un ambient molt salí i a un terreny inestable i que reté molt poca aigua. 

Una de les espècies bandera d'aquest entorn és el corriol camanegre, una petita au que nia justament enmig de la duna. L'any passat ja se'n va detectar una parella a la zona del Riuet i és probable que els anys vinents pugui arribar fins a l'Escala. 

L'exemple del corriol ens ensenya també que la duna és molt vulnerable i fràgil. L'activitat humana hi impacta de ple, sobretot en aquelles èpoques més turístiques. Que hi podem fer per preservar aquest entorn? 

Des de la Generalitat, diputació, costes i Ajuntament es vetlla per la protecció d'aquest ecosistema, amb mesures com l'abalisament per impedir-hi l'entrada de persones i gossos. També per actuar-hi en un dels principals problemes, l'establiment de flora invasora 

La divulgació i l'educació són les úniques eines perquè aquest ecosistema construït al llarg de tres segles segueixi sent l'emblema del patrimoni natural de l'Escala.