El parc eòlic marí experimental a Roses podria entrar en funcionament el 2026
Les empreses que conformaran el parc eòlic marí experimental al golf de Roses confien que la plataforma estigui operativa 'com a molt tard' a principis del 2026. De fet, els enginyers han alertat, que si s'allarguen els terminis administratius per a la seva posada en marxa, els inversos podrien 'perdre l'interès'.
La plataforma d'assaig de l'eòlica marina al golf de Roses, batejada com a Plemcat, podria entrar en funcionament abans de finalitzar el 2026. Almenys, així ho han previst les tres empreses, que estan autoritzades per instal·lar-hi els seus prototips, durant un acte aquest dijous al vespre en el Col·legi d'Enginyers de Camins, Canals i Ports.
Durant la trobada, segons informa l'ACN, els enginyers han ressaltat el potencial de l'eòlica marina, amb un creixement qualificat de "molt esperançador". Tot i això, els professionals han alertat que si s'endarrereixen els terminis administratius, tals com les subhastes o les licitacions, els inversors podrien "perdre l'interès en el seu desenvolupament".
Si bé és cert que la plataforma Plemcat ha d'estar construïda abans de finalitzar el 2025, la seva posada en marxa resta subjecte als tràmits de diferents administracions, i per això, els responsables preveuen que entri en funcionament el 2026. En aquest sentit, segons ha detallat el director tècnic, José Luis Domínguez, "mentre que la Generalitat és qui gestiona la plataforma, els permisos relacionats amb els recursos marins corresponen a l'Estat."
Les tres companyies, que conformaran el parc eòlic marí experimental al golf de Roses, són Esteyco, X1 Wind i Sener (Tramuntana). En concret, el Plemcat esdevindrà una plataforma d'assaig per tal de recopilar informació sobre la viabilitat, l'impacte ambiental o la incidència en la biodiversitat dels molins marins, abans no s'efectuï la subhasta estatal per a instal·lar-hi els parcs comercials.
De moment, la plataforma d'assaig compta amb una inversió pública de 80 milions d'euros, d'entre els quals 30 milions seran aportats per l'Estat, mentre que els 50 restants provindran de la Generalitat. El director tècnic del Plemcat també ha plantejat la possibilitat que un cop la infraestructura sigui una realitat, l'energia obtinguda sigui gestionada per l'Energètica, la companyia pública del govern català.
