L'aqüífer del Baix Ter i l'estany de Banyoles són les úniques fonts de proveïment d'aigua de les comarques gironines que resten fora de l'estat d'alerta per sequera. Segons el visor de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), el seu estadi és de normalitat, tot i que les reserves del Baix Ter han anat disminuint en els darrers tres anys.
El Pla especial de sequera, que es va aprovar el 2020, manté una vigilància permanent sobre l'evolució de les reserves d'aigua i alhora, estableix les diferents fases en què es troben les unitats d'explotació del territori segons la seva disponibilitat dels recursos. Actualment a les comarques gironines, l'aqüífer del Baix Ter i l'estany de Banyoles són les úniques fonts de proveïment que resten fora del perill per sequera. No obstant això, les reserves del Baix Ter han anat disminuint en els darrers tres anys i enguany, es preveu que la tendència a la baixa continuï.
Així doncs, per què aquest aqüífer defuig de l'estat d'alerta? Els llindars que determinen el canvi de fase es fonamenten en dades històriques, d'abans del 2020, que van assolir els punts de control o piezòmetres de les diferents unitats d'explotació del territori. En el cas concret del Baix Ter, anteriorment s'havia produït una major derivació d'aigua del riu cap a Barcelona que de retruc, havia fet baixar els nivells de l'aqüífer. És per això, que ara "hi ha una situació d'aparent normalitat".
Pel que fa als principals problemes dels aqüífers de l'Empordà, tant el del Baix Ter com el del Fluvià - Muga, encapçala la llista la disponibilitat del recurs. També preocupa la contaminació per nitrats, sobretot a la zona de Vilamacolum, que presenta com a origen diferents pràctiques humanes.
La solució, segons apunten els experts, recau en una bona gestió de l'aigua, i per això, "és clau la visió que es pugui aportar dels del territori a través de les juntes i les comunitats d'usuaris". A més, el geòleg i director de la consultora GeoServei, Joan Solà, aposta per implementar sistemes automàtics en la xarxa de subministrament, per oferir un proveïment de l'aigua segons l'ús que se'n vulgui fer i així, fomentar l'estalvi.